FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d'eixamplar l'escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l'efecte. Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro. Obertura d'un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s'asseuen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membrana fibrosa i resistent, de color blanquinós brillant, que serveix d'embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva. Aponeurosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d'arpillera, roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada. Farcell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embolcall dur i rígid d'un animal, com el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscos, o l'ossi i corni dels quelonis. La closca d'una llagosta de mar, d'un cranc. La closca d'un caragol. La closca d'una tortuga. sense closca A mig fer. Conjunt dels ossos que formen la part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula vírica destinada a la propagació, constituïda per una zona central ocupada per l'àcid nucleic i un embolcall proteic envoltat en alguns casos per capes accessòries. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de les diatomees, originada generalment per copulació, que alliberant-se de l'embolcall silici, augmenta força de volum i es transforma en una nova cèl·lula vegetativa tan grossa com les cèl·lules inicials. [...]