v tr amer obstaculitzar, travar.  [...]

v tr amer travar [un toro o un cavall].  [...]

v tr 1 travar [un cavall]. 2 → manejar [...]

Unir una sèrie d'ingredients de manera que el preparat resultant adquireixi una certa consistència. [...]

v tr 1 embotir [amb espart]. 2 fig embotir. 3 mar [una vela] travar. v pron 4 mar [un cable] travar-se.  [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 [un novillo] aferrar [agafant-lo per les banyes]. 2 [atar] travar. 3 [dos reses] entestar. 4 fig i fam [emparejar] aparellar, acoblar.  [...]

v intr 1 [apearse] baixar. 2 [de una caballería] desmuntar, descavalcar, baixar. v tr 3 [trabar un caballo] travar. 4 [un vehículo] falcar. 5 [una finca] cadenar. 6 [un árbol] assocar, tallar arran. 7 fig i fam [disuadir] dissuadir, fer caure del ruc. No podrás apearlo, no podràs dissuadir-lo. 8 p [...]

empedregar(fig.) fer l'arquet torpedinar(fig.) sabotejar(fig.) handicapar(fig.) barrar(fig.) fer la traveta fer la llesca fer la guitza travar. Allò travava l'acció de la justícia. empantanegar posar proa(a algú), posar esforç que no reïxi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

, lligar amb una braga. embagar(amb una baga) sogar(amb una soga o corda) vencillar(amb vencills) feixaro enfeixar, lligar en feixos. llaçar(amb un o més llaços) precintar(amb un precinte) travar, lligar coses de manera que restin fermament unides. enfilar, lligar objectes travessant-los amb un fil [...]

. aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig. travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra. encoblaro acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment [...]