FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan glandular que segrega la bilis i causa importants canvis en algunes substàncies contingudes en la sang que hi passa, el qual en els humans ocupa la regió superior dreta de la cavitat abdominal immediatament sota el diafragma. de sang i fetge V. sang. tenir el fetge gros [...]
m 1 anat hígado. 2 tenir el fetge gros (o molt de fetge, o més fetge que una rajada, o un fetge de rajada o un bon fetge, o no posar-se pedres al fetge) fig i fam tener estómago (o buen, o mucho estómago). 3 tenir el fetge gros (o molt de fetge, o més fetge que una rajada, o un fetge de rajada o [...]
Fetge congestiu a causa, principalment, d'insuficiència cardíaca, si bé també es pot produir per altres causes capaces de crear un obstacle del retorn venós al cor dret. Hom distingeix un fetge d'estasi aguda i un d'estasi crònica; aquest últim, anatomopatològicament és anomenat fetge moscat o de [...]