Resultats de la cerca frase exacta: 75

Diccionari de la llengua catalana
51. oficiar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Presidir (els oficis litúrgics). El capellà que oficiava la missa era amic de la família. El sacerdot que va oficiar diumenge passat no era del poble. Comunicar oficialment i per escrit.  [...]
52. rector -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regeix. Superior que té al seu càrrec el govern d'una comunitat, d'un hospital, d'un col·legi, d'una universitat, etc. Sacerdot que governa una parròquia. Ànec d'ulls grocs.  [...]
53. absoldre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats.  [...]
54. cíngol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l'alba per celebrar els oficis divins. Part de la paret dels dinòfits, generalment en forma de canal equatorial. [...]
55. arxipreste
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevere que, per delegació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres d'un territori determinat. Dignitat en els capítols de les catedrals. Sacerdot d'una església catedral, generalment el més vell, que exercia les funcions de l'actual vicari general. [...]
56. maniple
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manoll, grapat, especialment de flors, grans, etc., que entra en la composició de certs remeis. Subdivisió de la legió romana que constava de 50 a 120 homes. Ornament sagrat que portava el sacerdot al braç esquerre en la celebració de la missa. [...]
57. confessar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem [...]
58. confessionari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caseta que sol haver-hi a les esglésies catòliques, amb un seient per al confessor i una obertura o finestreta per on el penitent des de fora pot dir la seva confessió a l'orella del sacerdot sense ésser sentit per ningú més. Llibre que ajuda a preparar la [...]
59. ecònom ecònoma
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'administrar, en certs establiments, en cases importants, etc. L'ecònom d'un convent. Ecònom dels beneficis vacants. El qui serveix un ofici eclesiàstic en lloc del titular. Sacerdot destinat a una parròquia pel bisbe perquè faci les funcions del rector [...]
60. humeral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o [...]
Pàgines  6 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>