FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, pilosa i blanquinosa, de fulles dentades i flors amb un sol llavi, grogues o purpúries, pròpia de llocs àrids de les terres mediterrànies, emprada com a medicinal (Ajuga iva). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba estolonífera de la família de les labiades, de fulles el·líptiques lluents, les inferiors en roseta, i de flors blaves, amb la corol·la d'un sol llavi, disposades en inflorescència terminal força laxa, pròpia de la muntanya mitjana humida (Ajuga reptans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, de tija ajaguda i radicant, fulles arrodonides i crenades i flors blanques poc o molt tenyides de porpra, amb un sol llavi, reunides en glomèruls apicals, comuna als prats secs de l'estatge montà (Teucrium pyrenaicum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers rosegadors, amb el musell punxegut i el llavi superior partit, que comprèn les rates i els ratolins. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment d'inclinació del cap, endavant, endarrere o a un costat. Becaina. Cop de cap. Li han partit el llavi d'una cabotada. Acció pròpia d'un cabota, d'un tossut. [...]