FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió d'idees i pensaments mitjançant la paraula. La força del seu verb. el verb [o el verb diví] El Fill de Déu, la segona persona de la Trinitat. el verb encarnat El Fill de Déu fet home. Categoria lèxica constituïda per mots susceptibles de flexionar [...]
El verb indemnitzar, que vol dir 'rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa', és transitiu i porta un complement directe, que ha de ser de persona. Per exemple:
L'asseguradora indemnitza l'assegurat dels danys derivats.
L'empresa està obligada a indemnitzar [...]
El verb treure s'utilitza habitualment amb els significats següents:
Per fer referència a 'fer sortir fora del lloc on està tancat, retingut, posat' o bé 'fer sortir de la situació en què es troba', en sentit figurat. Per exemple: El van treure del malson que estava vivint.
Té [...]
El verb girar es pot usar per fer referència a prendre alguna cosa com a objecte d'estudi, de discussió, etc. Per exemple:
La tertúlia girava entorn del cooperativisme.
D'altra banda, amb aquest sentit es poden fer servir altres verbs més específics i adequats segons el registre, com ara [...]
Categoria gramatical susceptible de flexionar en nombre, persona, temps o gènere, que en una oració forma part d'un predicat i que expressa l'acció que realitza o rep el subjecte, la seva existència o estat. [...]
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb [...]
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]
Fitxa
7786/1Darrera versió: 04.03.2019
Títol
Present d'indicatiu del verb 'dur': 'duus' o 'dus'?
Imperatiu del verb 'dur': 'duu' o 'du'?
Resposta
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu del verb 'dur': 'duus' o 'dus'?
Imperatiu del verb 'dur': 'duu' o 'du'?
Resposta
El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.