atènyer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, atenye'l o atenye-la en comptes de atènyer-lo o atènyer-la]

1 v. tr. [LC] Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc).
2 v. intr. [LC] per ext. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare.
3 v. tr. [LC] Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge.
4 v. tr. [LC] Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc.