Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]

esdeveniment. Per exemple: No el molestis, que està treballant. Fa dues hores que ho estem mirant i no ens en sortim. Aquest nen sempre estava preguntant el mateix. Aquests valors també es poden expressar sense necessitat de fer servir una perífrasi verbal, sinó amb l'ús del present o de l'imperfet, segons [...]

, merèixer, vèncer, etc. la primera i segona persona de plural de l'imperfet d'indicatiu dels verbs següents: dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; jèiem, jèieu; quèiem, quèieu; etc., excepte érem i éreu. altres mots com brètol, cèrcol, grèvol, pèsol, rètol, rècord, sègol, tèrbol, trèmol, trèvol, etc. En mots [...]

, les construccions concessives amb el verb en present de subjuntiu o perfet de subjuntiu poden expressar una situació hipotètica. Per exemple: Encara que estigui cansada, acabaré de veure la pel·lícula fins al final. Si l'oració concessiva porta un verb en imperfet de subjuntiu o en plusquamperfet de [...]

'imperfet d'indicatiu: créiem, féiem, quéieu, véieu. En els mots plans acabats en ­ol: cércol, pésol, térbol, trévol. En alguns mots esdrúixols: sémola, sépia. Tanmateix, es manté l'accent obert en el pronom interrogatiu i el relatiu tònic què i en la conjunció perquè, en alguns cultismes i manlleus [...]

verb: cabota (cap), llobató (llop), sabem (sap), etc. S'escriu v: en les terminacions de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven. davant de vocal, si v alterna amb u en mots d [...]

vingut') En canvi, amb el mode subjuntiu es fa referència a una condició que el parlant interpreta com a falsa o improbable. Per exemple: Si vingués a la festa, estaríem molt contents. (present de subjuntiu, 'no sabem si vindrà') També es pot usar l'imperfet d'indicatiu per expressar una situació [...]

conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]

terminacions -ia, -ies i -ien de l'imperfet d'indicatiu porta dièresi quan la precedeix una vocal àtona, i accent a la primera i segona persones del plural: clo-ï-a, clo-ï-es, clo-ï-a, clo-ï-en (En canvi, la primera i segona persona del plural duen accent, clo-í-em, clo-í-eu, perquè quan es pot accentuar l [...]

-ta adj 1 [no perfecto] imperfecte -a. 2 [no acabado] imperfet -a. m 3 gram [pretérito imperfecto] imperfet.  [...]