1.
espatlla
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d'espatlles) fig [inhibir-se] encogerse de hombros. 9 ésser carregat d'espatlles ser cargado de espaldas. 10 girar espatlla (o l'espatlla, o les espatlles) (o donar les espatlles) [per fugir] volver la espalda. 11 girar l'espatlla (o les espatlles) fig [...]
|
2.
cony
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m vulg 1 [vulva] coño. 2 cony! ¡coño!3 cony de maldito, condenado. Què vol, aquest cony de veí?, ¿qué quiere, este maldito vecino? Aquest cony de telèfon sempre s'espatlla, este condenado teléfono siempre se estropea. 4 cony de [amb un insult] pedazo de. Què vol, aquest cony de beneit?, ¿qué [...]
|
3.
girar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espatlla (o l'espatlla, o les espatlles, o l'esquena) volver la espalda. 14 girar l'esquena (o l'espatlla, o les espatlles) [a algú] dar la espalda, volver la espalda. No m'agrada que em giris l'esquena, no me gusta que me des la espalda. v pron 15 volverse, darse la vuelta. No et giris fins que t'avisem [...]
|
4.
culata
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [part posterior] culata. 2 [d'una arma] culata. 3 [carn de vedella, de bou] cadera. 4 [de porc] bajo m. 5 [d'un motor] culata. 6 mar pie m del mástil. 7 elect culata. 8 culata d'espatlla i llata [de vedella, bou] espalda. [...]
|
5.
espatllar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 estropear, deteriorar, escacharrar fam. No espatllis el rellotge, no estropees el reloj. 2 [un membre] estropear. Em vaig espatllar la mà, me estropeé la mano. 3 [alterar el bon estat] estropear, dañar. Això espatlla la salut, esto estropea la salud. 4 [alterar la bona marxa] estropear. S [...]
|
6.
revés
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[bufetada, cop] revés. 7 fig revés, contratiempo. Els revessos de la vida, los reveses de la vida. 8 al revés al (o de, o del) revés. 9 revés de l'espatlla [de bou] llana. [...]
|
7.
conill
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
porquí (o conill [o conillet] d'Índies, o conill de rata) zool [Cavia sp] conejillo de Indias, cobaya. 7 conill d'angora zool conejo de angora. 8 conill de la campana gastr [de vedella, de bou] brazuelo. 9 conill de la cuixa gastr [conill] morcillo. 10 conill de l'espatlla gastr [de vedella, de bou [...]
|
8.
tall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tall de digestió corte de digestión. 25 tall rodó gastr [de la cuixa] corte redondo, redondo. 26 tall rodó gastr [de l'espatlla] pez. 27 venir a tall fig i fam [ésser oportú] estar en su lugar (o muy en su lugar, o muy puesto en su lugar, o puesto en su lugar), estar muy (o muy puesto) en su punto. La [...]
m 1 [vora tallant] filo, corte, tajo. El tall d'un ganivet, el filo de un cuchillo. 2 [acció i manera de tallar] corte. 3 [peces de roba] corte. Escola de tall, escuela de corte. Un vestit de tall italià, un traje de corte italiano. 4 [de pedra, de fusta] talla f, labra f. 5 [ferida] corte, herida f. 6 [profunda] tajo. M'he fet un tall a la cama, me he dado (o hecho) un tajo en la pierna. 7 [incisió] incisión f, corte. 8 [clivella a la pell] grieta f, resquebrajadura f. 9 [escletxa entre roques] grieta f, hendidura f, resquebrajadura f, corte (o cortadura f). 10 [brusca i profunda] tajo. 11 [en dibuix tècnic] corte, sección f. 12 [porció tallada] tajada f. Un tall de síndria, una tajada de sandía. 13 [llenca, rodanxa] loncha f, lonja f. A talls prims, en lonchas finas. 14 [en un àpat] carne f. No m'agrada el tall, no me gusta la carne. 15 segundo plato (o segundo), plato fuerte. Avui, de tall, hi ha peix, hoy, de segundo, hay pescado. 16 [porció de tela, de cuir, etc] corte. Vull un tall de xeviot per a un vestit, quiero un corte de cheviot para un traje. 17 [de segadors, etc] tajo. Anar al tall, ir al tajo. 18 anat vulva f. 19 gràf [d'un llibre] corte. 20 a tall de [a la manera de] a guisa de, a modo de (o manera) de, como. Duia una corda a tall de cinturó, llevaba una cuerda a manera de cinturón. 21 a tall d'exemple como ejemplo, como botón de muestra. 22 de doble tall [una arma] de doble filo, de dos filos. 23 qui no té tall rosega els ossos a falta de pan, buenas son tortas. 24 tall de digestió corte de digestión. 25 tall rodó gastr [de la cuixa] corte redondo, redondo. 26 tall rodó gastr [de l'espatlla] pez. 27 venir a tall fig i fam [ésser oportú] estar en su lugar (o muy en su lugar, o muy puesto en su lugar, o puesto en su lugar), estar muy (o muy puesto) en su punto. La teva resposta va venir a tall, tu respuesta estuvo muy en su punto. |