131.
desmunt
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada. [...]
|
132.
eudemonisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina ètica que posa com a fi de la conducta la felicitat. [...]
|
133.
exutori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Úlcera artificial per a determinar una supuració permanent amb un fi curatiu. [...]
|
134.
sens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense . Sens dubte. Sens falta. Sens fi. Sens mesura. Sens nombre. [...]
|
135.
desopercular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retirar els opercles (de les bresques) a fi de poder-ne extreure la mel. [...]
|
136.
poliscopi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a il·luminar per transparència una cavitat orgànica a fi d'examinar-la. [...]
|
137.
periclitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, perdre importància i encaminar-se a la seva fi. Aquestes tradicions han periclitat. [...]
|
138.
desgreixatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació a la qual se sotmet la llana bruta a fi de deixar-la neta de terra, impureses diverses, matèries solubles i suarda. Operació de desgreixar les pells a fi d'evitar una absorció irregular de l'adob i un acabat poc homogeni. [...]
periclitar
v. intr. [LC] Una cosa, perdre importància i encaminar-se a la seva fi. Aquestes tradicions han periclitat. |
139.
indicat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerat convenient per a un fi, un propòsit. És la persona més indicada per a aquesta feina. Trobo molt indicat que facis aquest curs. Caminar està indicat en cas d'embaràs. No m'han donat el medicament indicat i em trobo pitjor. [...]
|
140.
ocre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barreja d'òxids, hidròxids o sulfats minerals de ferro, de gra molt fi, aspecte terrós i colors groguencs o bruns, emprada en pintura. Varietat terrosa i groguenca o bruna de diversos minerals, com ara l'ocre d'antimoni o el de bismut. [...]
|