FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancar, enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se, a la mansuetud acostumada, al respecte o a la submissió deguts. Alçura't, treu el teu furor més salvatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor del gènere Mustela, de la família dels mustèlids, de color burell i pell molt valuosa, que viu en estat salvatge, fent el cau prop de l'aigua, i en granges de cria. visó americà Visó que viu a l'Amèrica del Nord (Mustela vison). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible de la cogombrera, generalment cilíndric, llis o bé amb tubercles o acícules. Cogombrera . cogombre amarg [o cogombre salvatge] Planta herbàcia de la família de les cucurbitàcies, reptant, de tiges i fulles cobertes de pèls rígids, flors [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells corredors, de l'ordre dels gruïformes, de zones estepàries o desèrtiques, que a Europa comprèn el pioc salvatge i el sisó. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les bèsties. Apetits brutals. Semblant a una bèstia, d'una violència salvatge. Maneres brutals. Brut, animal irracional. Propi de l'ésser humà en la seva condició d'animal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càpsula de les lletereses i d'altres plantes euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa. Substància catàrtica i diürètica que s'obté del suc del cogombre salvatge. [...]
