81.
arrupir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron encogerse, acurrucarse, hacerse un ovillo. Arrupir-se de fred, acurrucarse de frío. S'adormiren arrupits, se durmieron acurrucados. [...]
|
82.
batallada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cop de batall] badajada, badajazo m. 2 [campanada] campanada. S'oïren dotze batallades, se oyeron doce campanadas. [...]
|
83.
cruspir-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [menjar-se] zamparse, comerse. S'ha cruspit el pollastre ell sol, se ha zampado el pollo él solo. [...]
|
84.
equivaler
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 equivaler. v pron 2 ser equivalente. Els mots sinònims s'equivalen, las palabras sinónimas son equivalentes. [...]
v intr 1 equivaler. v pron 2 ser equivalente. Els mots sinònims s'equivalen, las palabras sinónimas son equivalentes. |
85.
platea
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 teatr i cin platea, patio m de butacas. 2 [públic que s'asseu a la platea] platea. [...]
|
86.
rebel·lia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 rebeldía. 2 dr rebeldía. S'han declarat en rebel·lia, se declararon en rebeldía. 3 dr [rebel·lió] rebelión. [...]
|
87.
remullar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [llegums, roba, etc] remojar. 2 [refrescar] remojar. Això s'ha de remullar, esto hay que remojarlo. [...]
|
88.
greuge
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 agravio. Fer greuges, causar agravios. 2 [perjudici, tort] agravio, entuerto, daño. 3 [motiu de queixa] queja f. Tenir greuges contra algú, tener quejas de alguien. 4 prendre's en greuge (o donar-se greuge) [sentir-se ofès] tomar a mal, darse por ofendido. S'ho va prendre en greuge, se dio por [...]
|
89.
de bocadents
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv [de cara a terra] boca abajo. Ajeure's a terra de bocadents, echarse en el suelo boca abajo. [...]
|
90.
dispeser
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 [el qui té una dispesa] patrón -ona. 2 [el qui s'està a dispesa] huésped. [...]
|