1.
coure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
|
2.
coure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir una sensació anàloga a la que causa l'acció del foc, produir coïssor. Els ulls em couen. Tenir un sabor picant. La repulsa que li donaré, ja li courà. [...]
coure2
|
3.
coure 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de color vermellós, dúctil, mal·leable, molt tenaç, molt resistent a la corrosió, i un dels millors conductors de la calor i l'electricitat (símbol, Cu; nombre atòmic, 29; pes atòmic, 63,54). coures grisos Conjunt de sulfosals de coure, de color [...]
|
4.
manganina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de coure, manganès i níquel. [...]
|
5.
platinoide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de coure, níquel i zinc. [...]
|
6.
treseta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda valenciana de coure, d'un valor de 3 diners, encunyada per Felip V. Moneda mallorquina de coure, d'un valor de 6 diners o 3 doblers. [...]
|
7.
malcuitor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa de mal coure, que no arriba mai a coure's bé. Les guixes són malcuitores. [...]
|
8.
mata 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que s'obté com a fase intermèdia en el procés d'extracció metal·lúrgica del coure i del níquel. [...]
|
9.
cuprós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coure. Que conté coure, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent. [...]
|
10.
cúpric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coure. Que conté coure, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Sulfat cúpric. Una sal cúprica. [...]
|