FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quadre clínic greu caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de la respiració, la circulació i la diüresi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d'un objecte puntual allunyat de l'eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa. Floc de bràctees, brins, etc., que coronen certes inflorescències i llavors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs. punt i coma V. punt. En mat., signe gràfic (,) que separa, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera. Interval musical molt petit equivalent a la novena part del to sencer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya. Circ i vall glacials en forma d'obi. Depressió en un carst. Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, manera, de puntuar; l'efecte. Faltes de puntuació. La coma i el punt i coma són signes de puntuació. Tenir un escrit una puntuació defectuosa. Qualificació mitjançant punts. [...]