FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient, generalment d'espart, que forma bossa a cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu al bosc, especialment que és objecte de caça. Bèstia salvatgina. Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines. Carn d'una bèstia salvatgina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rama seca d'una planta. Conjunt de les rames seques d'un arbre. Bescuit prim usat principalment per a prendre xocolata. Persona, bèstia, molt magra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desaferrar (un ormeig, una corda, etc., enrocats). Ell sol no podia desenrocar el fil. A causa de les onades, primer l'ham s'ha enrocat i després s'ha desenrocat. Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està enrocada. El rabadà ha desenrocat un xai. Una persona o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les bèsties. Apetits brutals. Semblant a una bèstia, d'una violència salvatge. Maneres brutals. Brut, animal irracional. Propi de l'ésser humà en la seva condició d'animal. [...]
