FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc. morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant. morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte. Cessar d'ésser, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irracional, s'aplica a les bèsties. Bèsties brutes. Bèstia, animal irracional. Ésser humà en la seva condició d'animal. Que no ha estat refinat, afaiçonat, polit. Petroli brut. Alcohol brut. Diamant brut. en brut Brut2 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l'altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc. Taula [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèstia, una nau a la riba, etc., o per a penjar-hi un objecte. Peça circular que, fixada a un pes, a un bagul, a un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, a una barra, etc. Peça d'una cadena, dels clemàstecs, etc. Cèrcol de ferro fixat a la part forana de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l'empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i a part de Groenlàndia (Ovibos moschatus). no veure un bou a tres passes Ésser molt curt de vista. passar bou per bèstia grossa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb un ventall. El vent que fa un tren. El vent d'una bala. vent de boca Paraules vanes. Gas engendrat a l'estómac o als intestins. Aire impregnat d'una olor, especialment el que deixa una bèstia al seu pas. Conjunt dels instruments de vent d'una orquestra o d'una banda. Corda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es posa sobre algú o alguna cosa per a ésser transportat. Aquesta bèstia porta massa càrrega. Tota la càrrega que porta són 2 quintars de palla. Un home amb una càrrega de fenc a l'esquena. Un carretó amb una càrrega de sorra. Quantitat [...]
