FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent. Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en el seu art, professió, etc., a l'excel·lència d'un remei, d'una cosa qualsevol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nat després de la mort del pare. Un fill pòstum. Que s'obté després de mort. Glòria, fama, pòstuma. Publicat després de la mort de l'autor. Obra, novel·la, pòstuma. [...]