131.
xacal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels cànids, més petit que el llop i de costums solitaris, que es nodreix d'altres mamífers, d'ocells i de fruita, de carronya i de deixalles. Xacal que es troba des de l'Europa sud-oriental fins a l'Àsia occidental i central i des [...]
|
132.
aguaitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotjar, vigilar, especialment des d'un indret amagat, per sorprendre. Treure el cap per una obertura o per damunt alguna cosa. Aplicar l'ull i mirar per una obertura petita. [...]
|
133.
bocal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ampolla, flascó, etc., de boca molt ampla, generalment destinats a contenir sòlids. Filada de l'entaulament arrambada sota la cinta que va des de la proa fins a la popa. [...]
|
134.
carpetà carpetana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble preromà que ocupava una part de l'actual regió espanyola de Castella-la Manxa, des del riu Guadarrama fins al riu Guadiana. Relatiu o pertanyent als carpetans. [...]
|
135.
estereoscopi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell que, per mitjà de la fusió de dues imatges planes d'un mateix objecte preses des de punts de vista lleugerament diferents, produeix la sensació d'imatge en relleu. [...]
|
136.
gitano gitana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble format per grups nòmades que emigraren des de l'Índia antiga cap a Occident, especialment a Europa. Relatiu o pertanyent als gitanos. Romaní². [...]
|
137.
infraroig -roja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'infraroig. Regió de l'espectre electromagnètic que comprèn l'interval que va des de la llum visible fins a les microones. Infraroig proper, infraroig llunyà. [...]
|
138.
lauda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne de tipus religiós conreat a Itàlia des del segle xiii fins al segle xviii, precursor de l'oratori. lauda sepulcral Làpida d'un sepulcre que conté incisa una inscripció. [...]
gitano gitana
|
139.
mirlitó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument idiòfon que consisteix en una canya o canó d'extrems oberts amb un forat lateral tapat amb una membrana que vibra quan es canta des d'un dels extrems. [...]
|
140.
pèssim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremament dolent. En certs jocs de cartes, fet de fer un jugador totes les bases des del moment del joc en què han estat preses totes les cartes del carter. [...]
|