1.
crida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de cridar] llamada. 2 dr llamamiento m, pregón m. f [o m] 3 dr [el qui fa les crides] llamante. f 4 gràf [senyal] llamada. 5 fig llamamiento m, llamada. 6 crida i cerca dr busca y captura. [...]
|
2.
pregó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [crida] pregón. 2 [discurs] pregón. [...]
|
3.
ban
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dr i hist [edicte, crida] bando, edicto. 2 [multa] multa f. [...]
|
4.
pregonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer una crida] pregonar. 2 fig [esbombar] pregonar, divulgar, proclamar. [...]
|
5.
cridaire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj [que crida molt] gritón -ona, chillón -ona. [...]
|
6.
cridar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
auxili, pedir auxilio a gritos. 6 [fer una crida, un pregó] pregonar. 7 [fer venir] llamar. Cridar el metge, llamar al médico. 8 [el nom d'algú en veu alta] llamar, nombrar. Han passat llista i no m'han cridat, han pasado lista y no me han nombrado. 9 fig [atreure] llamar. Cridar l'atenció d'algú, llamar [...]
|
7.
diner
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 [...]
m 1 [denari] denario. 2 [moneda antiga] dinero. 3 [usat generalment en plural] dinero. No tingué prou diners per a comprar-ho, no tuvo bastante dinero para comprarlo. 4 fig i fam [riquesa] dinero. 5 anar a (o no valer) cap diner [anar a un preu molt baix] estar regalado (o tirado). 6 anar curt (o escàs, o estret) de diners andar mal (o escaso, o corto) de dinero. 7 de diners i de bondat, la meitat de la meitat de dinero y calidad la mitad de la mitad. 8 de diners llargs (o de molts diners) [ric] de dinero, de mucho dinero, adinerado. 9 diner de Sant Pere hist [delme] dinero de San Pedro. 10 diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 dir-ne cent per un diner [dir el nom del porc] poner verde. 14 el que no es paga amb diners es paga amb dinades fig i fam lo que no va en lágrimas va en suspiros. 15 el qui té els diners el que maneja el dinero (o los cuartos). 16 els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria dineros son calidad. 17 els diners no coneixen ningú el dinero no tiene amigos. 18 ésser diners segurs (o diners comptats) ser habas contadas. 19 fer diners [guanyar molts diners] hacer dinero. 20 fer diners a palades fig ganar dinero a espuertas, apalear oro. 21 no donar un (o ni un) diner de (o per) no dar ni cinco por (o ni un duro por). 22 per cap diner (o per cap diner del món) fig a ningún precio, por nada del mundo. 23 posar (o invertir) diners invertir dinero. 24 posar diners de la seva butxaca fig i fam poner de su bolsillo. 25 tenir bon (o mal) diner ser buen (o mal) pagador. 26 tenir diners llargs tener dinero (o mucho dinero). 27 tocar diners cobrar dinero. |
8.
ordre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 24 dr orden. Ordre d'arrest, orden de arresto. 25 a l'ordre merc a la orden. 26 a les vostres ordres! mil ¡a la orden! (o ¡a sus órdenes!). 27 donar ordres dar órdenes. 28 mot d'ordre mil [consigna] contraseña, santo y seña. 29 ordre de crida i cerca dr orden de busca y captura. 30 ordre de detenció [...]
|
9.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'avui en vuit, de aquí a ocho días, de hoy en ocho días. 43 de... estant desde.... Ho vam veure de dalt estant, lo vimos desde arriba. Ens cridà de sota estant, nos llamó desde abajo. M'escriu de Barcelona estant, me escribe desde Barcelona. 44 de... estant en lo..., desde...De dalt estant no se sentia [...]
|