41.
conectar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enlazar] connectar. 2 fig establir un contacte. No pude conectar con los rebeldes, no vaig poder establir cap contacte amb els rebels. 3 tecnol i elect connectar. Conectar con la red, connectar amb la xarxa. 4 conectar con radiotèc connectar amb. [...]
|
42.
hasta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hasta la fecha) fins ara (o fins avui). 8 ¡hasta ahora (o hasta luego, o hasta después, o hasta pronto!) fins aviat!, fins després!, d'aquí a després!9 ¡hasta la vista (o hasta más ver, o hasta otra!) a reveure!, fins un altre dia!10 ¡hasta mañana! fins demà!, d'aquí a demà!11 hasta más no poder fins a [...]
|
43.
sufrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, suportar. Sufrir las consecuencias de, sofrir les conseqüències de. 6 [permitir] sofrir, permetre. No sé cómo sufres que lo haga, no sé com sofreixes que ho faci. 7 no poder sufrir a alguien (o a algo) fam no poder sofrir algú (o alguna cosa). v intr 8 patir, sofrir. Sufre del hígado, pateix del fetge. 9 [...]
v tr 1 [aguantar, soportar] sofrir. No puede sufrir que le regañen, no pot sofrir que el renyin. 2 [padecer] sofrir, patir. Sufrir una desgracia, sofrir una desgràcia. 3 sofrir, passar. Sufrir un examen, sofrir un examen. 4 [experimentar] sofrir. Sufrir una derrota, sofrir una derrota. 5 sofrir, suportar. Sufrir las consecuencias de, sofrir les conseqüències de. 6 [permitir] sofrir, permetre. No sé cómo sufres que lo haga, no sé com sofreixes que ho faci. 7 no poder sufrir a alguien (o a algo) fam no poder sofrir algú (o alguna cosa). v intr 8 patir, sofrir. Sufre del hígado, pateix del fetge. 9 hacer sufrir fer sofrir, fer patir. |
44.
bonete
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de eclesiásticos, graduados, estudiantes] bonet. 2 [gorro] gorra f. 3 fig [clérigo] clergue regular. 4 [fortificación] bonet de capellà, cua d'oronella f. 5 zool [de rumiante] bonet. 6 a tente bonete fig i fam a no poder més, sobre manera, ultra mesura, a tentipotenti. [...]
|
45.
tragar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen. 5 hacer tragar fig i fam [colar] fer empassar. 6 no tragar (o no poder tragar) a uno fig i fam [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú. v pron 7 empassar-se. Se tragó una espina de pescado [...]
|
46.
seguro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[confiado] segur -a, convençut -uda. Están seguros de su poder, estan segurs del seu poder. 5 [fiel] segur -a, fidel. Un confidente seguro, un confident segur. 6 [cierto] segur -a, convençut -uda. Estoy seguro de que vendrá, estic segur que vindrà. 7 [lugar] segur -a. Ponedlo en lugar seguro, poseu-ho en [...]
|
47.
hartar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, empatxar-se. 6 fig afartar-se, atipar-se. Hartarse de reír, afartar-se de riure. 7 hasta hartarse a tentipotenti, fins a no poder més. [...]
|
48.
soportar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 suportar. Los pilares que soportan la bóveda, els pilars que suporten la volta. 2 [resistir] suportar. El tejado no pudo soportar el peso de la nieve, la teulada no va poder suportar el pes de la neu. 3 fig [tolerar] suportar. El estómago ya no soportaba los alimentos, l'estómac ja no [...]
|
49.
estallar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [reventar] esclatar, rebentar, petar, esclafir, crebar. Hincharon tanto el bote, que estalló, tant inflaren el bot, que esclatà. 2 fig [manifestarse bruscamente] esclatar. Estalló la revolución, va esclatar la revolució. 3 fig esclatar. No me pude aguantar más y estallé, no em vaig poder [...]
|
50.
extremo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj 1 extrem -a. Las provincias extremas del Imperio Romano, les províncies extremes de l'Imperi Romà. La extrema gravedad de la situación, l'extrema gravetat de la situació. m 2 extrem. El extremo de la mesa, l'extrem de la taula. 3 [situación extremada] extrem. Llegar al extremo de no poder [...]
|