v tr 1 [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños. 2 abs espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!3 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas. v pron 4 asustarse, espantarse [...]
m 1 [por forta i sobtosa] espanto, pavor, terror. 2 [ensurt] susto. 3 agafar espant sentir espanto. En veure'l va agafar espant, al verle sintió espanto. 4 donar un espant [espantar] dar (o pegar) un susto. 5 infondre espant causar espanto. 6 tenir un espant darse (o llevarse, o pegarse) un susto. [...]
v tr 1 [una cosa] esquivar. Esquivar un cop, esquivar un golpe. 2 [una dificultat] esquivar. 3 [defugir una persona] esquivar, evitar, rehuir. Érem molt amics, però darrerament m'esquiva, éramos muy amigos, pero últimamente me esquiva. 4 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Esquivava les mosques amb [...]
v tr 1 asustar, horrorizar, espantar. N'hi havia per a esglaiar qualsevol, era como para asustar a cualquiera. v pron 2 asustarse, horrorizarse, espantarse. [...]
rendirse, o entregarse) al sueño. 13 fer passar la son espantar el sueño. 14 fer venir son dar sueño. 15 mort de son fig muerto de sueño. 16 tenir una son que no s'hi veu tener un sueño que no ve, caerse de sueño. 17 treure's la son de les orelles fig [espavilar-se] espabilarse, sacudirse la pereza. Em [...]