superfície de l'aigua prop d'una xarxa calada per tal d'espantar el peix i fer que s'emmalli. Una cosa en moviment, anar a topar seguidament o a intervals (contra un obstacle). La pluja batia la teulada. La pedregada batia les plantes. La pluja batia contra la teulada. La mar batia contra les roques. Les [...]

formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple: No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte). A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple: Es va espantar tant que [...]

proposta abans no se'n vagi.  Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada. Amb les locucions de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions [...]

v tr espantar, espaventar.  [...]

Edifici d'un parc d'atraccions que conté diversos dispositius destinats a sorprendre, espantar, desconcertar i fer riure el visitant. [...]

v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]

v tr 1 [mirar] llambregar, mirar. 2 p fr [aojar] ullprendre, fer mal d'ull. 3 [la caza] esquivar. 4 fig [ahuyentar] fer fugir, espantar, foragitar.  [...]

v tr 1 [apartar] apartar. 2 fig [hacer volver atrás] retreure, fer tornar enrere. 3 fig [asustar] esporuguir, espantar, acovardir, esglaiar. v pron 4 esporuguir-se, espantar-se, esglaiar-se.  [...]

v tr [Se conjuga como: desviar] esgarrifar, espantar.  [...]

inquietar, espantar, esverar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]