Causar espant (a algú). És un covard: no res l'espanta. L'espantes amb les teves amenaces. M'espanta només de pensar-hi. Agafar por. No t'espantis: no serà res. Encara no veu el més petit perill, ja s'espanta. això no mata ni espanta V. matar [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [asustar] espantar, fer por. 2 espantar, fer fugir. Espantar las moscas, espantar les mosques. 3 [un adversario] espantar. 4 fam [asombrar] sorprendre. v pron 5 [tener miedo] espantar-se. 6 [admirarse] sorprendre's.  [...]

v tr 1 [causar espant] asustar, espantar, atemorizar. Els seus xiscles espantaren la canalla, sus chillidos asustaron a los niños. 2 abs espantar. Això sí que espanta!, ¡esto sí que espanta!3 [fer fugir] espantar, ahuyentar. Espanta les mosques, espanta las moscas. v pron 4 asustarse, espantarse [...]

1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]

Meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora. [...]

Espantar.  [...]

Cuejar . La vaca cueteja per espantar les mosques. [...]

Espantar 1 1 i 1 2. S'espaordia només de pensar en la proximitat de la guerra.  [...]