FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situació en què es produeix una relació de competició i alhora de cooperació entre individus que ocupen posicions similars en una estructura de divisió del treball integrada. Relació entre dues espècies quan comparteixen un mateix aliment, i l'una s'aprofita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cometre adulteri. Desnaturalitzar (una substància, un aliment, un medicament, etc.), mesclant-hi una substància estranya. Adulterar la farina amb barita. Fer impur, viciar. Comportaments que adulteren l'acció política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aromatitza. Substància que, aplicada en petita quantitat, aporta una aroma a un aliment, una beguda, un cosmètic, etc., o bé en millora i en reforça l'aroma existent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té algun sabor. Que, com a component d'un aliment, influeix en el seu sabor. Emprat per a modificar el sabor dels aliments, s'aplica a un additiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells insectívors, de l'ordre dels passeriformes, de bec prim i encorbat, que ressegueixen els troncs dels arbres cercant aliment, a la qual pertanyen els raspinells. Individu d'aquesta família. [...]
