FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
borda Bleda silvestre, d'arrel prima i fulles més petites, pròpia d'indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima). Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d'ell: és un bleda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fa als riberals dels rius i en herbassars humits (Symphytum officinale). consolda petita Consolda més petita que la consolda major, de fulles poc decurrents o gens i de flors groguenques, pròpia dels boscos humits (Symphytum tuberosum). Búgula. Marcòlic. Herba del nord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, equivalent a 5,55 quilòmetres i igual a 3 milles. pertot hi ha cent llegües de mal camí Trobar dificultats en tot el que hom emprèn. veure's una cosa d'una llegua lluny No ésser gens difícil d'adonar-se'n. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure (alguna cosa, una part del cos) d'una banda a l'altra, fer bellugar. No menegis el cap així. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. Regirar 2 1. Tota la nit s'ha estat menejant en el llit a causa de la febre. Remenar 1 1. S'hi afegeix la farina, es meneja fins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars. Molt poc freqüent. Ve rares vegades. Amb rares excepcions. No gens comú, extraordinari. Un exemplar rar. És rar que no hagi vingut encara. Que actua d'una manera anòmala, fora d'allò que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un bosc espès. D'un planter clar en trauràs menys arbres que d'un planter espès. Una multitud espessa. Aquests arbres estan plantats molt espessos. Obtús, d'intel·ligència no gens clara. És molt espès aquell home. Avui tinc el cap espès. Atacat 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha tingut lloc en un temps anterior a aquell en què té lloc l'enunciat. El temps passat. Les glòries passades. Immediatament anterior. L'any passat no va ploure gairebé gens. La setmana passada vaig treballar molt. Que ha perdut les característiques naturals, la frescor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alè Reposar abans de reprendre un treball, una activitat, un esforç, etc. no fer un alè d'aire No córrer gens de vent. tenir l'alè llarg Aguantar molt temps sense respirar. Capacitat de sostenir un esforç. Es necessita molt d'alè per a traduir aquest poema. alè de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens bé, tot altre que bé. Aquest noi es porta molt malament. Ho fa tot malament. Ha començat malament i ha acabat pitjor. Fer-ho bé o malament. L'afer ha anat malament. Estar algú malament de diners. Saber malament la lliçó. Tot li va, li surt, malament [...]