FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Calabruix de grans molt petits. Al poble ha caigut una gran calamarsada, però al nostre mas no ha estat més que calabruixó que no ha fet gens de mal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens reeixit. Quina festa més cagada! Covard, que per no res agafa por, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, endossar (a algú) un treball, un encàrrec, no gens còmode o agradable de fer. Encarregar-se . Quan es va casar, va haver d'encarranquinar-se dels gossos del seu marit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un so agut i aspre. Música estrident. Que no s'acorda gens amb el to general, que crida l'atenció. Salons amb una decoració estrident. Un discurs estrident. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar, esborrar, la pintura (d'una cosa pintada). Una cosa pintada, perdre la pintura. La medalleta no es despintarà gens en el seu estoig. Despintar-se una cosa de la memòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat a complaure. Ensenyeu als infants de ser complaents amb tothom, envers tothom. És molt complaent. No és gens complaent. Que es complau en alguna cosa. Mirar-se alguna cosa amb ulls complaents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació d'una persona en què s'exageren certs trets característics, especialment amb l'objecte de produir un efecte grotesc. Fer la caricatura d'algú. Imitació no gens reeixida, ridícula, d'alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és digne d'alguna cosa o d'algú. Ets indigne que et perdonin. Aquest fet és indigne de vós. No gens digne, vil, roí. És un home indigne. És una acció indigna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reprimeix. Molècula proteica codificada pel gen regulador amb la funció de blocar el gen operador, que és qui regula l'activitat dels gens estructurals, i encaminada a la síntesi de proteïnes i d'enzims. [...]
