101.
patada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
patadas fig i fam [con desconsideración] a puntades de peu, a cops d'escombra. 7 dar cien patadas fig i fam venir a repel. 8 dar patadas en el suelo picar de peus a terra. 9 darse de patadas fig fer pega, no lligar. Este sillón se da de patadas con la cortina, aquesta butaca fa pega (o no lliga) amb la [...]
|
102.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu!, qui ho hauria dit!34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo [...]
|
103.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents [...]
|
104.
momento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por unos momentos de angustia, passen per uns moments d'angoixa. 5 fís moment. 6 a cada momento [con frecuencia] a cada moment, molt sovint. Lo repite a cada momento, ho repeteix a cada moment. 7 a cualquier momento en qualsevol moment. Puedes venir a cualquier momento, pots venir en qualsevol moment [...]
|
105.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar [...]
|
106.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar [...]
|
107.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [...]
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar. Todo el nublado paró en cuatro gotas, tota la nuvolada va acabar en quatre gotes. 6 [alojarse] parar. 7 fig adonar-se pron, parar esment. No paró en esto, no va adonar-se d'això. 8 ¡dónde va a parar! fam on s'és vist! 9 ¿dónde (o a dónde) vamos a parar? on arribarem? 10 ir a parar a anar a parar a. La pelota fue a parar a la calle, la pilota va anar a parar al carrer. 11 ir a parar a anar a raure a, arribar a, anar a parar a. No podía haber ido a parar a mejores manos, no podia haver anat a raure a millors mans. 12 no parar no parar. 13 no parar en no ésser mai a. No para nunca en casa, no és mai a casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [evitar] parar. Paré el golpe con el bastón, vaig parar el cop amb el bastó. 26 [esgrima] parar. v pron 27 parar-se, aturar-se. Este reloj se para muy a menudo, aquest rellotge es para molt sovint. 28 amer posar-se dret. El niño tiene solo nueve meses y ya se para, el nen només té nou mesos i ja es posa dret. 29 pararse a pensar (o a reflexionar) pensar-s'hi, mirar-s'hi bé. |
108.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
109.
lágrima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espurnejar-li) els ulls. 7 correrle a uno las lágrimas regalimar-li a algú les llàgrimes cara avall. 8 deshacerse en lágrimas fig i fam desfer-se en plors (o en llàgrimes), plorar a llàgrima viva. 9 hacer saltar las lágrimas fer venir les llàgrimes als ulls. 10 lágrima de Batavia (o de Holanda) [gota de vidrio [...]
|
110.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|