FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot, especialment que pot molt, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. Una nació potent. Una persona potent. Una metzina potent. Tenen màquines molt potents. Un animal potent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de subordinar. Fet d'estar subordinat. Submissió a l'autoritat d'un superior. Relació que s'estableix entre dues o més frases o oracions de tal manera que l'una depèn sintàcticament de l'altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i que hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna. Autoritat, predomini moral. Tenir una persona ascendent sobre una altra. Tenir molt d'ascendent. En bot., ajagut a la base i després redreçat. Tija ascendent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porpra, especialment el portat com a emblema d'autoritat, especialment el portat pels emperadors romans i bizantins, pels cardenals. Dignitat imperial, cardenalícia. En heràld., esmalt neutre de coloració entre el violeta i el morat. Púrpura 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'autoritat. Autoritzar el sobirà els ambaixadors. Donar (a algú) dret o facultat de fer alguna cosa. Autoritzar algú perquè cobri un impost. Permetre legalment de fer (una cosa). Autoritzar un casament. Autoritzar una reunió, una associació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de constrènyer. Procediment o conjunt de normes que determinen l'actuació judicial amb vista a l'execució d'una sentència. constrenyiment administratiu Procediment d'execució forçosa seguit per l'autoritat administrativa per al cobrament de qualsevol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligat segellat, cinta enganxada, etc., que manté tancat un paquet, un bagul, una porta, i es trenca en el moment d'obrir-los, usat per a assegurar que els obri només qui té l'autoritat o el dret de fer-ho. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. Cardenal de la cúria romana que s'encarrega d'administrar-ne els béns i ho fa amb plena autoritat si queda vacant la Santa Seu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avís, ordre o decret publicat per l'autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia d'algun acte o citar algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escolta qui parla, perora, canta, etc. Persona que, sense ésser alumne matriculat a una classe, hi assisteix. Antigament, persona revestida d'autoritat per a oir l'exposició de fets judicials, econòmics, etc., i dictaminar sobre ells. Oïdor de comptes. [...]
