Resultats de la cerca frase exacta: 758
|
121.
suplicar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb submissió i humilitat. Suplicar una gràcia a una autoritat. Demanar amb humilitat (a algú). Suplicar Déu. Suplicar el rei. [...]
|
|
122.
burocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'Estat. Model d'administració caracteritzat per la jerarquització, l'especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i [...]
|
|
123.
nihilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina o actitud que nega tota creença, tot coneixement o tot valor. Doctrina o actitud que rebutja tota autoritat i tota organització social. [...]
|
|
124.
requisició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret concedit a l'autoritat administrativa o militar d'expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d'obligar coactivament a certes prestacions. Requeriment. [...]
|
|
125.
episcopalià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Església anglicana organitzada jeràrquicament sobre la base de l'autoritat dels bisbes. Església episcopaliana. Membre de l'Església episcopaliana. [...]
|
|
126.
fisc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Administració del tresor públic encarregada de la percepció dels impostos. Bé pertanyent a l'autoritat pública, que podia ésser donat o establert per aquesta. [...]
|
|
127.
immune
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No subjecte a una obligació, a una pena, a una autoritat. Que posseeix immunitat, exempt de la possibilitat de contreure una determinada malaltia infecciosa. [...]
|
|
128.
predominar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat. Una música on predominen els violins i les violes. [...]
|
|
129.
comissari comissària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Delegat per a certes funcions temporànies. Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l'autoritat, referents a l'ordre públic. Auxiliar de l'àrbitre que, en alguns esports, s'encarrega de la fiscalització dels aspectes [...]
compulsió
|
|
130.
compulsió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat. Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. [...]
|
compulsió
1 f. [LC] Acció de compel·lir físicament o moralment, especialment per autoritat.
2 f. [MD] [PS] Impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa.