FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religió monoteista dels jueus, fonamentada en els ensenyaments i preceptes de l'Antic Testament i en els ensenyaments dels rabins, recollits principalment en el Talmud. Convertir-se al judaisme. Sistema cultural, social i religiós del poble jueu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha convertit a una altra religió, especialment del judaisme o l'islam al cristianisme. Un jueu convers. En certs ordes religiosos, profés que no ha accedit o que no pot accedir a l'orde sagrat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als macabeus. Membre d'un grup religiós jueu que participà en la revolta contra els reis selèucides. Cep que dona un raïm de gra mitjà, blanc i molt dolç. Raïm de cep macabeu. Vi elaborat amb raïm macabeu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup fanàtic jueu que fou molt actiu en la resistència contra els romans durant el segle i aC. Persona que segresta, reprimeix, tortura o mata per encàrrec d'algú. Van detenir el cap mafiós i els seus dos sicaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'algun dels pobles de la branca septentrional dels semites que s'establiren a l'antiga Palestina. Israelita . Jueu 1 3 . Llengua semítica parlada pels hebreus. hebreu rabínic Hebreu postbíblic, del Talmud i d'altres textos religiosos dels primers segles de la nostra era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descendent de David que ha de venir a alliberar el poble jueu i a instaurar un nou ordre de justícia i de felicitat universals. Jesús de Natzaret, considerat pels cristians com a acompliment d'aquesta promesa i esperança. Personatge providencial que ha de posar fi a una situació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l'autoritat de les tradicions orals i d'altres llibres de l'Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels serrànids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses més clares, molt sedentari, de carn molt apreciada (Epinephelus guaza). anfós bord [o anfós jueu] Peix de la [...]
sentit religiós, a les persones que practiquen la religió de l'Antic Testament; és sinònim de jueu, jueva i s'aplica a persones de tot el món. Per exemple:
La comunitat israelita de França és força nombrosa.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodoreda. escrit intertestamentari Escrit jueu o cristià, generalment de caràcter parenètic o apocalíptic, que no pertany al cànon de la Bíblia hebrea ni al de la Bíblia catòlica. per escrit Per mitjà d'un escrit. Comunicar, notar, per escrit. posar una [...]