FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. hebraic judaic israelítico israelita Cal no confondre aquests adjectius amb israelià, relatiu a l'Estat modern d'Israel. 2 m. i f. israelita(≠ israelià) jueu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apòstata desertor caragirat muladí(m. i f.), hispanogot que renegà el cristianisme i es feu musulmà. convers, jueu o mahometà que renegà la seva religió i es feu cristià. traïdor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 església. 2 casa de Déu (o d'oració) adoratori, lloc on hom adora un déu o un ídol. sinagoga, lloc de culte jueu. mesquitao mosquea, edifici per a l'oració dels musulmans. pagoda, edifici sagrat a la Xina, Índia, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cabila(de l'Àfrica del Nord) horda, tribu nòmada. Les hordes de gitanos envaïren Europa el s. XIII. clan branca(fig.), mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de. Jueu de l'aljama de Barcelona, de la branca de Leví. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
celtes. rabí(jueu) braman(hindú) lama(budista del Tibet i Mongòlia) hierofanta(de la Grècia antiga) àugur(de l'antiga Roma) pontífex, íd. coribant, sacerdot de Cibeles. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
temple de Jerusalem, l'any 70 dC i l'inici de la diàspora del poble jueu per l'ocupació de l'Imperi romà. L'hebreu va deixar de ser utilitzat com a llengua oral a partir del segle II de la nostra era, però es va mantenir com a llengua escrita i de cultura entre les comunitats jueves d'Europa.La [...]