FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ample, fer més gran de volum sense augmentar-ne la massa, fer ocupar més lloc. Dilatar, la calor, una barra de ferro. Dilatar el canal de la uretra. Els cossos es dilaten per la calor. La nina de l'ull es dilata en la foscor. Tenir l'estómac dilatat. Fer més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separació vertical per a compartimentar espais, sense haver de fer obra de paleta, que consisteix en un envà metàl·lic o de fusta, en alguns casos amb vidres a la part superior. Contraporta . Porta que cobreix l'obertura d'un portal ample, composta d'una part que va fixa al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell gros de vidre, de gres, etc., de ventre ample i coll curt, que s'usa per al transport de líquids. Tap cònic destinat a garrafes, bidons, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc del gènere Natica, de la classe dels gastròpodes, de conquilla rodona i gruixuda i amb un peu molt ample i extensible, que habita els fons marins sorrencs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ampolla petita de ventre ample. Rellotge d'arena. Antigament, en els rellotges d'arena, interval de temps que triga l'arena a passar d'una meitat a l'altra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llarg i ample de la cuixa, que uneix l'os ilíac amb la tíbia, per la regió anteroexterna de la cuixa, on s'insereix juntament amb alguns tendons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell amb què les dones es cobreixen el pit i les espatlles, posada a manera de corbata. Pinzell pla, en què les cerres formen un prisma més ample que gruixut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, especialment el de llauna, coure o altre material opac, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels monotremes, d'habituds aquàtiques, amb la boca en forma de bec ample i aplanat, que comprèn una única espècie, l'ornitorrinc. Individu d'aquesta família. [...]
