11.
estimular
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [animar] estimular. Tus palabras le han estimulado a trabajar, les teves paraules l'han estimulat a treballar. 2 [aguijonear] agullonar, punxar. 3 [aumentar la actividad] estimular. Estimular el apetito, estimular la gana. 4 fig agullonar, estimular, esperonar, incitar a obrar. [...]
|
12.
alentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v intr 1 alenar, respirar. 2 amer donar a llum, parir. v tr 3 [animar] encoratjar, animar, donar ànim. Vuestras palabras me alientan a seguir la lucha, les vostres paraules m'encoratgen a continuar la lluita. 4 amer [palmotear] aplaudir. 5 no (o sin) alentar fam no (o [...]
|
13.
calor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estreps en la calor de la disputa. 6 [afecto] escalf, afecte. No encuentra calor en su casa, no troba escalf a casa seva. 7 ahogarse (o asarse, o morirse) de calor fam ofegar-se (o morir-se) de calor. 8 al calor de fig a l'abric de, a l'empara de. 9 dar calor [animar] animar, encoratjar. 10 entrar en [...]
|
14.
azorar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asustar] astorar, esparverar. 2 [azarar] torbar, atordir. 3 fig [incitar] esperonar, induir, incitar, animar. v pron 4 torbar-se. 5 animar-se. [...]
|
15.
jalear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [caza] aquissar, acanissar, aücar. 2 ovacionar, aclamar. Todo el mundo jaleaba al presidente, tothom ovacionava el president. 3 [a los que bailan] animar. [...]
|
16.
aliviar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] alleugerir. 6 [alentar] animar, reconfortar. 7 [el paso, un negocio] alleugerir. 8 fig [robar] alleugerir, polir. v pron 9 [un enfermo] alleujar-se. 10 [de una carga] alleugerir-se. [...]
|
17.
alegrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 alegrar. ¡Cómo nos alegra tu llegada!, com ens alegra la teva arribada!2 alegrar. Los niños alegran la casa, els nens alegren la casa. 3 alegrar, animar. Vamos a alegrar la reunión con unas canciones, alegrarem la reunió amb unes cançons. 4 alegrar-se pron. Tanta bebida les ha alegrado, s [...]
|
18.
espíritu
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pell i l'os, sac d'ossos. 11 espíritu de sal quím esperit de sal. 12 espíritu de vino esperit de vi. 13 Espíritu Santo crist Esperit Sant, Sant Esperit. 14 espíritus vitales impuls (o força) vital. 15 levantar el espíritu [animar] aixecar els esperits, donar ànim, donar anses (o ales), sostenir el [...]
|
19.
fuego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fuego [reses] marcar amb ferro roent. 30 meter fuego fig [animar] activar, estimular. 31 pegar (o prender) fuego encendre (o calar) foc. 32 romper el fuego mil obrir el foc. 33 romper el fuego fig mil [empezar] rompre el glaç. 34 tocar a fuego tocar a foc. [...]
m 1 foc. 2 [incendio] foc. Hay fuego en la librería de la plaza, hi ha foc a la llibreria de la plaça. 3 ant [vecino] foc, llar f. Esta población tiene cien fuegos, aquesta població té cent focs. 4 [hogar] foc, llar f. Estábamos todos sentados alrededor del fuego, sèiem tots al voltant del foc. 5 med [erupción] foc. 6 fig [ardor] foc, ardor. El fuego de la juventud hace hacer proezas, el foc de la joventut fa fer proeses. 7 a fuego lento a foc lent. 8 a fuego vivo a foc viu. 9 alto el fuego mil alto el foc. 10 apagar los fuegos mil apagar el foc. 11 atizar (o avivar) el fuego fig [en una discusión] posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 12 dar fuego donar foc. 13 echar fuego por los ojos fig treure foc pels queixals. 14 echar leña al fuego fig posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 15 entrar en fuego mil entrar en foc. 16 estar entre dos fuegos fig estar (o trobar-se, o restar, etc) entre dos focs. 17 ¡fuego! [voz de mando] foc! 18 fuego a discreción mil foc a discreció. 19 fuego cruzado foc creuat. 20 fuego de San Antón (o de San Marcial) med foc de Sant Antoni (o foc de Sant Marçal, o foc volatge). 21 fuego de Santelmo [meteoro] foc de Sant Elm. 22 fuego fatuo foc follet. 23 fuego graneado mil foc granejat. 24 fuego griego foc grec. 25 fuego incendiario mil foc incendiari. 26 fuegos artificiales (o de artificio) focs artificials (o d'artifici, o artificiosos, o grecs, o voladors). 27 hacer fuego [disparar] fer foc. 28 jugar con fuego fig jugar amb foc. 29 marcar a fuego [reses] marcar amb ferro roent. 30 meter fuego fig [animar] activar, estimular. 31 pegar (o prender) fuego encendre (o calar) foc. 32 romper el fuego mil obrir el foc. 33 romper el fuego fig mil [empezar] rompre el glaç. 34 tocar a fuego tocar a foc. |
20.
corazón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] encongir-se (o partir-se, o trencar-se) el cor. 27 latir (o palpitar) el corazón batre (o bategar) el cor. 28 levantar el corazón [animarse] agafar ànim, cobrar coratge. 29 levantar el corazón [animar] donar ànim, aixecar la moral. 30 limpio de corazón net de cor. 31 llegar al corazón arribar al cor. 32 [...]
|