FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terme municipal d'una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, creada per a la realització dels serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens. àrea urbana Àrea d'una població amb construcció contínua, contigua o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un espai llarg i estret. Pintaren les parets grogues amb una faixa blava arran de terra. En heràld., peça fonamental que travessa horitzontalment el camper, situada normalment al centre de l'escut quan és única. Un escut d'or amb tres faixes de gules. Tira de lona que es cus a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjecte i el verb o el substantiu i l'adjectiu. Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment. inversió uterina Invaginació de l'úter de manera que la part interna es converteix en externa. inversió tèrmica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bits. Pel·lícula auxiliar emprada en la selecció de color d'un fotogravat per a millorar-ne la qualitat de la reproducció. Placa, normalment de vidre, amb zones opaques i transparents formant un dibuix que permet gravar una de les capes que conté un xip mitjançant un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alimentari Conjunt de les substàncies nutritives que ingereix normalment un animal. Manera de comportar-se un procés natural continu. Un riu de règim uniforme. Manera de distribuir-se un meteor en una zona geogràfica durant un període de temps determinat. Règim [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
típicament monopòdica, consistent en un eix que porta directament flors pedicel·lades. raïm de bruixa Crespinell. raïm de guineu Herba de la família de les liliàcies, rizomatosa i tòxica, amb un sol verticil de fulles, normalment en nombre de quatre, disposades a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una síl·laba i que, augmentant-ne la intensitat i normalment la durada i l'altura, posa en relleu el mot al qual pertany. accent fix Accent que recau sistemàticament sobre la mateixa síl·laba dels mots, propi de llengües com ara el txec. accent fonètic Accent 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, contenciosa administrativa, militar, criminal. Casa d'una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d'un castell o una fortalesa. Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l'Administració municipal. Sala del comú, sala de la vila [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
normalment conté l'antena i alguns circuits d'amplificació i de conversió de freqüències. unitat interna Part d'un sistema de telecomunicació localitzat a l'interior d'un edifici i accessible a l'usuari, que normalment conté, entre altres circuits, el sintonitzador de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé verbalment, bé mitjançant un contracte. doncs bé V. doncs. si bé V. si4. per bé que [o bé que] Encara que. Hi ha quatre formes diferents per bé que normalment només se'n diferencien tres. Els ornaments es fan amb pigments vermells, per bé que [...]