Resultats de la cerca frase exacta: 351
|
91.
refiar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comptar amb algú o alguna cosa com a mitjà. Ell ens ajudarà: jo bé me'n refio. No et refiïs d'aquest suport: és feble i no aguantarà. [...]
|
|
92.
n' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N'ha comprats dos. No n'hi veig cap. [...]
|
|
93.
seccionador
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interruptor destinat a interrompre la continuïtat d'un circuit, d'un conductor, o a aïllar altres conductors només quan el corrent que el travessa és nul o molt feble. [...]
|
|
94.
encruelir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l'enemic vençut, a la víctima. Hi ha combats en què el vencedor s'encrueleix amb el feble. [...]
|
|
95.
'pirar' o 'pirar-se-les'? / Verbs amb pronom feble de complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb pirar significa 'anar-se'n, fugir' i s'usa habitualment en un registre col·loquial. Per exemple:
Em sembla que aquí fem nosa, així que pirem!
Amb aquest mateix sentit, també s'utilitza la forma pirar-se-les (o pirar-me-les, pirar-vos-les, etc.), en què els pronoms formen part del verb pe [...]
|
|
96.
s' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
|
|
97.
contratemps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs. [...]
contratemps
[inv.] 
|
|
98.
proclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot següent formant-hi un sol mot, s'aplica a un mot o una partícula feble. La forma la és proclítica a la canta i enclítica a cantar-la. Mot proclític. [...]
|
|
99.
enclític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es lliga amb el mot precedent formant amb ell com un sol mot, s'aplica a un mot o partícula feble. La forma la és enclítica a cantar-la i proclítica a la canta. Mot enclític. [...]
|
|
100.
defallir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre el coratge, l'ànim. Animeu-lo perquè no defalleixi en la seva empresa. Esdevenir feble o mancat de vigor, de forces. Sofriren terribles treballs sense defallir. No he menjat res des del matí: em sento defallir. Fallir. [...]
|
contratemps
[inv.]
1 m. [LC] Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial.
2 m. [MU] En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.
[inv.]