El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies [...]
Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.
De tota manera, en altres casos són més adequats els mots [...]
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:
Aquests estudis aparegueren per primera vegada al
segle XIX.
Dijous, 24 de maig de 2012
També cal començar amb [...]
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès [...]
Fitxa
6940/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès -esa Palència: de Palència Salamanca: de Salamanca Segòvia: segovià -ana Sòria: sorià -ana Valladolid: val·lisoletà -ana Zamora: de Zamora
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
Fitxa
6940/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa Burgos: de Burgos Lleó: lleonès -esa Palència: de Palència Salamanca: de Salamanca Segòvia: segovià -ana Sòria: sorià -ana Valladolid: val·lisoletà -ana Zamora: de Zamora