1.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em [...]
|
2.
concluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar. Hemos concluido con este trabajo, hem acabat aquesta feina. 5 concluir por acabar [amb un gerundi], a l'últim. Concluyó por ceder, va acabar cedint, a l'últim va cedir. 6 ¡hemos concluido! hem acabat!, hem renyit!v pron 7 acabar-se. Se nos ha concluido el café, se'ns ha acabat el cafè. [...]
|
3.
rematar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, va cloure la seva conferència amb una anècdota. v intr 8 acabar, finir. Una joya rematada en oro, una joia acabada en or. 9 [fútbol] rematar. v pron 10 p fr acabar-se, destruir-se. [...]
|
4.
empeño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 empenyorament, engatjament, pignoració f. Empeño de joyas, empenyorament de joies. 2 [acción de empeñarse] entestament, obstinació f, entossudiment. 3 [constancia] tenacitat f, constància f, fermesa f, aferrissament. Trabaja con mucho empeño, treballa amb molta constància. 4 [interés] interès [...]
|
5.
paciencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paciència. 2 [galletita] pet de monja m. 3 acabar (o consumir, o agotar) la paciencia a alguien acabar (o esgotar) la paciència d'algú, fer perdre la paciència a algú. 4 acabársele (o agotársele) a uno la paciencia acabar-se-li a algú la paciència, perdre la paciència. 5 armarse de paciencia [...]
|
6.
apurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar, consumir. Apura el cigarrillo, acaba el cigarret. 11 escurar. Apurar una copa, escurar una copa. 12 [embarazar] atabalar, marejar. Me apura con sus desvelos, m'atabala amb les seves atencions. 13 fer angúnia, neguitejar, amoïnar. Me apura tener que decirle que me lo pague, em fa angúnia haver de [...]
|
7.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar [...]
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar. Todo el nublado paró en cuatro gotas, tota la nuvolada va acabar en quatre gotes. 6 [alojarse] parar. 7 fig adonar-se pron, parar esment. No paró en esto, no va adonar-se d'això. 8 ¡dónde va a parar! fam on s'és vist! 9 ¿dónde (o a dónde) vamos a parar? on arribarem? 10 ir a parar a anar a parar a. La pelota fue a parar a la calle, la pilota va anar a parar al carrer. 11 ir a parar a anar a raure a, arribar a, anar a parar a. No podía haber ido a parar a mejores manos, no podia haver anat a raure a millors mans. 12 no parar no parar. 13 no parar en no ésser mai a. No para nunca en casa, no és mai a casa. 14 no parar en bien acabar malament. 15 no parar hasta no parar fins a. No parará hasta conseguirlo, no pararà fins a aconseguir-ho. 16 no poder parar no poder parar. 17 parar de parar de. No para de llover, no para de ploure. 18 parar en parar. Tú pararás en ladrón, tu pararàs lladre. 19 parar mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [evitar] parar. Paré el golpe con el bastón, vaig parar el cop amb el bastó. 26 [esgrima] parar. v pron 27 parar-se, aturar-se. Este reloj se para muy a menudo, aquest rellotge es para molt sovint. 28 amer posar-se dret. El niño tiene solo nueve meses y ya se para, el nen només té nou mesos i ja es posa dret. 29 pararse a pensar (o a reflexionar) pensar-s'hi, mirar-s'hi bé. |
8.
cabo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
yegua castaña con cabos blancos, una egua castanya amb crins i potes blanques. 10 al cabo a la fi, per fi. 11 al cabo de al cap de. 12 al cabo de los años mil vuelven las aguas por do (o donde) solían ir no hi ha mal que cent anys duri. 13 atando cabos fig lligant caps. 14 atar (o juntar, o recoger, o [...]
|
9.
cuento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [para niños] conte, rondalla f. 2 [relato] conte. 3 fam [chisme] xafarderia, maldiença. 4 fam [pretexto] històries pl, brocs m pl, romanços m pl. No me vengas con cuentos, no em vinguis amb històries. 5 fam [mentira] faula, bola, butllofa. 6 a cuento de a propòsit de. 7 a cuento de qué per [...]
|
10.
perfeccionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [mejorar] perfeccionar. 2 [acabar completamente] perfer, acabar. [...]
|