FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversió de la capa exterior de l'escorça de certs arbres en suro. Deposició de suberina a les parets de certes cèl·lules vegetals, especialment les del súber, que provoca la mort de la cèl·lula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de velar; l'efecte. Capa subtil de color que l'artista estén sobre una pintura ja seca per fer-ne ressaltar el to, per endolcir-ne el modelat o per modificar-ne la força de coloració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit interior, amb mànigues o sense, llarg fins als genolls o més avall dels genolls, que usaven els antics romans. Vestit anàleg, com el que usen els orientals, els eclesiàstics dessota els ornaments litúrgics, etc. Vestit llarg i poc o molt folgat. Membrana o capa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància mucilaginosa abundant a la capa externa de la paret cel·lular d'algunes algues vermelles, emprada en alimentació, en microbiologia per a espessir el medi de cultiu i, en certes cultures, com a substància medicinal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'una capa d'argent. Comunicar (a alguna cosa) el color de l'argent. La lluna argentava els núvols. Prendre una aparença d'argent. El riu s'argenta amb la claror de la lluna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa argilosa que separa, en determinats jaciments, les parets del filó de mineral de la roca estèril. Paret rocosa d'un filó. Part d'un filó o d'un dic immediat a la roca encaixant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
externs de la tija i l'arrel, situats externament al cilindre central en els òrgans herbacis, i al càmbium vascular en els llenyosos. Capa sòlida que forma la part més externa de la superfície d'un planeta o d'un satèl·lit, composta de materials lleugers. escorça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que uneix, especialment parts orgàniques. Teixit conjuntiu. Capa mucosa situada entre el globus de l'ull i les parpelles. En gram., que serveix per a unir mots o oracions, que té la força d'una conjunció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endurit. Relatiu o pertanyent a l'esclerosi. Relatiu o pertanyent a l'escleròtica. Coberta o capa dura, opaca, blanca, que recobreix el globus de l'ull, llevat en la seva part anterior recoberta per la còrnia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls va [...]
