metall
1 1 m. [LC] [ML] [QU] Element químic situat a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, com l'alumini, el ferro o l'or, caracteritzat per la seva brillantor, la seva estructura cristal·lina, per ésser dúctil, mal·leable, bon conductor de la calor i de l'electricitat, i capaç de formar òxids bàsics amb l'oxigen i de substituir els ions hidrogen d'un àcid per a formar sals.
1 2 m. [LC] [ML] [QU] Material obtingut d'un o més metalls. Una planxa de metall.
1 3 [GL] [ML] metall agre Metall poc mal·leable, trencadís.
1 4 [LC] [ML] [QU] metall natiu Metall que es presenta en estat pur en la naturalesa.
1 5 [LC] [ML] [QU] metall preciós [o metall noble] Metall emprat en joieria, com ara l'or, l'argent o el platí.
1 6 [QU] metalls alcalinoterris Grup d'elements químics que comprèn el calci, l'estronci, el bari i el radi.
1 7 [QU] metalls alcalins Grup d'elements químics que comprèn el liti, el sodi, el potassi, el rubidi, el cesi i el franci.
1 8 [QU] metalls de les terres rares Grup d'elements químics que comprèn l'escandi, l'itri i els lantànids.
1 9 [QU] metalls de transició Grup d'elements químics que, a causa de la configuració electrònica dels seus àtoms, tenen un comportament peculiar amb valència variable, i formen compostos caracteritzats per la varietat de colors. Metalls de doble transició.
2 m. [FIA] En astron., element químic més pesat que l'heli.
3 1 m. [LC] [ML] [QU] Aliatge de coure.
3 2 [LC] [ML] [QU] metall blanc a ) Aliatge de plom o de zinc amb petites quantitats de coure, fàcilment fusible, indicat per a ésser colat a pressió.
3 2 [ML] metall blanc b ) Alpaca 2.
3 3 [AF] [ML] [QU] metall d'impremta Aliatge de plom i antimoni, emprat per a tipus d'impremta.
3 4 [LC] [ML] [QU] metall dur Aliatge de carbur metàl·lic, especialment de tungstè, emprat en la fabricació d'eines de tall i de fileres de trefilar.
3 5 [AF] [ML] [QU] metall tipogràfic Metall d'impremta.
4 m. [HIG] En heràld., classe d'esmalt que representa l'or o l'argent.
5 m. [LC] [MU] Timbre de la veu.
6 m. [MU] Conjunt d'instruments de metall d'una orquestra o d'una banda, com les trompetes, els trombons o les trompes.
