1.
bastimentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr abastar, proveir. [...]
|
2.
pertrechar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [proveer] abastar, fornir, proveir. 2 fig [disponer] aparellar, preparar. v pron 3 proveir-se. Nos pertrechamos de lo necesario, ens vam proveir de tot el que ens calia. [...]
|
3.
abastecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 fornir, proveir, subministrar. Abastecer con (o de) ropa las huestes, fornir roba a la host (o de roba la host). 2 [de víveres] abastar, abastir. Abastecer de víveres una región, abastar una regió. v pron 3 proveir-se, procurar-se. Abastecerse de pan, proveir-se [...]
|
4.
aprehender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [coger] agafar, abastar. 2 [botín] agafar, prendre, emparar-se de. 3 [contrabando] apoderar-se de, confiscar. 4 [apresar] capturar, detenir, arrestar. 5 [percibir] aprehendre. [...]
|
5.
proveer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 proveir, abastar, fornir. Proveer de víveres el mercado, proveir de viandes el mercat. 2 [proporcionar] proveir, fornir. 3 [un empleo, un cargo] proveir. 4 [disponer] proveir intr. Él provee todo lo que hace falta, ell proveeix a tot allò que cal. 5 dr [dictar un tribunal una provisión [...]
|
6.
abarcar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [rodear con los brazos] abraçar, abastar, agafar, estrènyer. 2 fig [comprender] abraçar, comprendre, contenir, incloure. La medicina abarca la pediatría y la geriatría, la medicina abraça la pediatria i la geriatria. 3 [con la mirada, el pensamiento] abraçar. 4 amer acaparar. 5 abarcar [...]
|
7.
aviar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [arreglar] arranjar, arreglar, agençar. 2 [reparar] adobar, reparar, apariar. 3 [vestir, adornar] abillar, endreçar, empolainar. 4 [proveer] fornir, abastar, proveir. Le avié de ropa para toda la temporada, el vaig fornir de roba per a tota la temporada. 5 [para [...]
|
8.
abasto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 → abastecimiento2 abundància f. 3 pl avituallament sing. Policía de abastos, policia d'avituallament. 4 dar abasto donar l'abast. No damos abasto, no donem l'abast. 5 dar abasto a [seguido de un nombre] (o para [seguido de un infinitivo]) abastar a, donar l'abast a. No daban abasto para [...]
|
9.
alcanzar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tren de les dues. 17 abastar, heure, allargar. Alcánzame la fruta, abasta'm la fruita. 18 envestir, atropellar. Dos peatones fueron alcanzados por el tren, dos vianants van ésser atropellats pel tren. v intr 19 arribar a, aconseguir de. No alcanzo a hacer algo útil, no arribo a fer res d'útil. 20 poder [...]
|
10.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou!24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha [...]
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta. 6 acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm. 7 [morir] acabar-se pron, morir-se pron. 8 [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint. 9 [al final] acabar. Acabó diciendo estas palabras, acabà dient aquestes paraules. 10 acabar, tornar-se pron. Voy a acabar loco, em tornaré boig. 11 ¡acaba de parir! fig i fam aboca el sac! 12 ¡acabáramos! fam Àngela!, Àngela Maria!, haguéssim començat per aquí! 13 acabar bien (o en bien) (o mal, o en mal) acabar bé (o malament), tenir bon (o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em mataràs. 19 acabar de acabar de. Acaba de salir, acaba de sortir. 20 acabar en acabar en. 21 acabar por [seguido de infinitivo] acabar per, a l'últim, al final [seguit del verb conjugat]. Si insistes, acabará por confesar, si insisteixes, acabarà per confessar. 22 es cosa (o el cuento) de nunca acabar és la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou! 24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha prou!, prou! 30 se acabó lo que se daba (o el carbón) fig i fam s'ha acabat el bròquil. 31 y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't. |