Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
acalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. Inclinar-se, ajupir-se. L'Àngels s'acalà per mirar-me més de la vora. [...]
|
|
2.
acalar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
acalar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [abaixar] bajar. Acalar l'antena d'una ràdio, bajar la antena de una radio. 2 [els ulls, el front] bajar, inclinar. v pron 3 [ajupir-se] inclinarse, agacharse. [...]
|
|
4.
acalar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abaixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
front
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat frente f. 2 [d'una construcció, d'un objecte] frente, cara f. 3 [meteorologia] frente. Front polar, frente polar. 4 [política] frente. Front popular, d'alliberament, frente popular, de liberación. 5 mil frente. Marxar de front, marchar de frente. 6 abaixar (o acalar) el front [humiliar-se [...]
|
|
6.
calar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ant [acalar] bajar. 2 mar [arriar] calar. 3 [les xarxes] calar. 4 [amarar, xopar] calar, empapar, mojar. La pluja li calava la roba, la lluvia le calaba la ropa. 5 [un capell] calar. 6 [la baioneta] calar. 7 [foc] prender, encender. Van calar foc als pallers, prendieron fuego a los pajares [...]
|
|
7.
frente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat front m. 2 fig [cabeza] front m. Bajar la frente, abaixar (o acalar) el front. 3 arrugar la frente arrufar el front. 4 con la frente alta amb el front alt. m 5 mil front. 6 [de un objeto] front, cara f. 7 [agrupación política] front. Frente de liberación, front d'alliberament. 8 [...]
|
|
8.
bajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vista, los ojos, etc] abaixar, acalar. 10 [los precios] abaixar, depreciar, afluixar, deprimir. 11 abaixar. Bajar la voz, el tono, abaixar la veu, el to. 12 inform baixar. 13 fig [humillar] abatre, rebatre. Bajar el orgullo a uno, abatre l'orgull d'algú. v pron 14 abaixar-se, inclinar-se, ajupir-se. 15 [...]
|
|
9.
abaixar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Fer descendir a un nivell més baix, materialment. ajupir. Ajupir el cap. amainar(les veles, una bandera, etc.) abatre(les veles d'una nau, la bandera, etc.) acalar, es diu esp. de la vista, els ulls. arriar(una vela, una bandera) acotar(el cap) calar(les veles, la xarxa) fer baixar [...]
1 v. tr. Fer descendir a un nivell més baix, materialment. ajupir. Ajupir el cap. amainar (les veles, una bandera, etc.) abatre (les veles d'una nau, la bandera, etc.) acalar, es diu esp. de la vista, els ulls. arriar (una vela, una bandera) acotar (el cap) calar (les veles, la xarxa) fer baixar fer descendir rebaixar (un arc, una paret, etc.) sobrebaixar, fer més baix un arc, una volta, que si fos semicircular. 2 Fig. Posar en un estat o grau inferior. afluixar. Un remei per a afluixar la febre. Afluixar els preus. cabussar o capbussar (fig.). Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la cabussa. degradar, posar en un lloc inferior en la jerarquia moral o social. depreciar (el preu o valor d'una cosa). Depreciar una moneda, una mercaderia. deprimir. Deprimir els preus del mercat. 3 → rebaixar. 4 → menysprear. Cp. avilar, envilir 5 (abaixar-se pron.) inclinar-se acotar-se ajupir-se aclofar-se, abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames; també, anar-se abaixant un sostre, un arc, una volta, etc. agemolir-se, abaixar el cos, esp. en actitud de submissió. aclucar-se. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat. encorbar-se o corbar-se, abaixar-se corbant el cos. capbaixar-se, abaixar-se d'un cap una biga, una post, etc. acular, abaixar-se del darrere una nau, un vehicle, etc. L'auto aculava perquè anava massa carregat del darrere. descendir, abaixar-se moralment. rebaixar-se (moralment) → inclinar-se, humiliar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 v. tr. Fer descendir a un nivell més baix, materialment.
ajupir. Ajupir el cap.
amainar (les veles, una bandera, etc.)
abatre (les veles d'una nau, la bandera, etc.)
acalar, es diu esp. de la vista, els ulls.
arriar (una vela, una bandera)
acotar (el cap)
calar (les veles, la xarxa)
fer baixar
fer descendir
rebaixar (un arc, una paret, etc.)
sobrebaixar, fer més baix un arc, una volta, que si fos semicircular.
2 Fig. Posar en un estat o grau inferior.
afluixar. Un remei per a afluixar la febre. Afluixar els preus.
cabussar o capbussar (fig.). Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la cabussa.
degradar, posar en un lloc inferior en la jerarquia moral o social.
depreciar (el preu o valor d'una cosa). Depreciar una moneda, una mercaderia.
deprimir. Deprimir els preus del mercat.
3 → rebaixar.
4 → menysprear.
Cp. avilar, envilir
5 (abaixar-se pron.)
inclinar-se
acotar-se
ajupir-se
aclofar-se, abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames; també, anar-se abaixant un sostre, un arc, una volta, etc.
agemolir-se, abaixar el cos, esp. en actitud de submissió.
aclucar-se. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat.
encorbar-se o corbar-se, abaixar-se corbant el cos.
capbaixar-se, abaixar-se d'un cap una biga, una post, etc.
acular, abaixar-se del darrere una nau, un vehicle, etc. L'auto aculava perquè anava massa carregat del darrere.
descendir, abaixar-se moralment.
rebaixar-se (moralment)
→ inclinar-se, humiliar-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana