Resultats de la cerca frase exacta: 74
Diccionari de sinònims Franquesa
|
11.
agressiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
combatiu. bel·licóso bel·licorós batallador batallarós violent(->) tenir (o venir amb) les dents esmolades Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
12.
visitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veure. Anar a veure algú. M'ha vingut a veure en Tal. anar (o venir) a trobar (o saludar) (algú) freqüentar, visitar sovint una persona o un local. seguir(en certs contextos). Anar a seguir els monuments, el dijous sant. Hem seguit totes les botigues del poble. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
|
13.
de pressa (pressa 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ràpidament apressadament precipitadament cuitosamento cuitadament corrents(->) llampanto com un llamp de llampada llestament a correcorrentso a cuitacorrents a correcuita a cremadent(dit esp. de l'acció de menjar) en una correguda(dit de l'acció d'anar o venir) en un bot, íd. amb quatre [...]
|
|
14.
descendir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baixar. venir de. Ve d'una família molt antiga. procedir. Procedeix d'una família polonesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
15.
oportú
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
oportú. venir al cas, íd. venir a temps (o a tomb, o a tall), íd. venir (una cosa) com l'anell al dit, íd. ésser el moment. Ara no és el moment de parlar-ne, ara no és oportú. Ant. Inoportú. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
tempestiu escaient o escaigut convenient benvingut, que ve oportunament, dit d'una persona o d'una cosa. a propòsit providencial. Va ésser un encontre providencial. encertat feliç (fig.) expedient. La mesura presa va resultar molt expedient. pertinent congruent propici (fig.) treure cap, ésser oportú. venir al cas, íd. venir a temps (o a tomb, o a tall), íd. venir (una cosa) com l'anell al dit, íd. ésser el moment. Ara no és el moment de parlar-ne, ara no és oportú. Ant. Inoportú. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
16.
balderejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
grandejar amplejar boquejar anar gran (o ample) folgar ballar tenir joc venir balder Ant. Justejar. Estrènyer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
17.
bava
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bavalles bavera baveig, acte de bavejar. Em va venir un baveig que no parava. Cp. saliva Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
18.
prohibir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
defendre. El fruit defès. vedar, esp. per llei. privar. No puc venir: el pare m'ha privat de sortir. interdir entredir impedir. La llei ho impedeix. inhibir, impedir algú d'intervenir en una cosa. proscriure(fig.), prohibir un costum, un mot, etc. Cp. posar o interposar veto, posar tabús [...]
|
|
19.
resultar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seguir-se venir. Això ve a quatre euros el quilo. venir de, ésser la conseqüència natural. produir-se inferir-seo deduir-se(en lògica) sortir. Què en sortirà, de tot això?A aquest, tot li surt bé (Cp. la frase a aquest, totes li ponen, tot li surt bé). redundar(en dany, en benefici, etc [...]
|
|
20.
empobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arruïnar(->) depauperar(un país, un organisme) desdinerar descabalar xuclar la sang (a algú o d'algú), empobrir algú per enriquir-se ell. menjar-se (algú) de viu en viu causar gran despesa (a algú) 2 (empobrir-sepron.) arruïnar-se(->) desdinerar-se descabalar-se aperduar-se venir a [...]
|
tempestiu
escaient o escaigut
convenient
benvingut, que ve oportunament, dit d'una persona o d'una cosa.
a propòsit
providencial. Va ésser un encontre providencial.
encertat
feliç (fig.)
expedient. La mesura presa va resultar molt expedient.
pertinent
congruent
propici (fig.)
treure cap, ésser oportú.
venir al cas, íd.
venir a temps (o a tomb, o a tall), íd.
venir (una cosa) com l'anell al dit, íd.
ésser el moment. Ara no és el moment de parlar-ne, ara no és oportú.
Ant. Inoportú.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana