111.
consens
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord, assentiment comú. Cercar el consens entre els parlamentaris. [...]
|
112.
convinença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. El mateix acord conclòs. [...]
|
113.
desacordadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense acord. [...]
|
114.
concordadament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De comú acord. [...]
|
115.
tractació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de tractar un assumpte en controvèrsia, a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. [...]
|
116.
tractador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tracta un assumpte en controvèrsia a fi d'arribar a una conclusió, a un acord, etc. A les corts catalanes, encarregat d'arribar a un acord entre el rei i els braços. [...]
|
117.
desacord
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancança d'acord, el fet de no estar d'acord. Haver-hi desacord entre els jutges. Els jutges estan en desacord. Viure en desacord. Hi ha un desacord evident entre les seves paraules i la seva conducta. [...]
|
118.
arpegiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer arpegis. Arpegiar un acord. [...]
|
119.
constitucionalment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb la constitució. [...]
|
120.
astronòmicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb les lleis astronòmiques. [...]
|