FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estoig de cuir que conté pergamins amb fragments del Pentateuc que els jueus duen en nombre de dos, l'un lligat al braç esquerre i l'altre al front, durant la pregària matinal dels dies feiners. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne religiós. Cantar els salms. Càntic hebreu dels cent cinquanta que constitueixen un dels llibres de l'Antic Testament, emprat com a pregària i cant religiós en les litúrgies jueva i cristiana. Els salms de David. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ritu o pregària instituïts per l'Església catòlica a imitació dels sagraments, que s'apliquen a una persona, un lloc o un objecte. Antigament, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament. Grup armat organitzat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos de persones unides per una regla comuna a observar o per una distinció honorària. Cavaller de l'orde de Carles III. Institut religiós fundat abans de l'època moderna els membres del qual fan vots solemnes i es dediquen al treball manual, a l'estudi i a la pregària i [...]