Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: al | a + els: als |
de + el: del | de + els: dels |
per + el: pel | per + els: pels |
per a + el: per al | per a + els: per als |
Per exemple:
Va al col·legi.
Ves cap als afores.
Torna del poble.
Això és propi dels pares.
Actua pel seu compte.
Arribarà pels volts de les deu.
Per al mes vinent ha d'estar enllestit.
Ho vull per als meus fills.
La partícula ca (reducció de casa) també es contreu quan es troba amb els articles definits el i els, i l'article personal en:
ca + el: cal
ca + els: cals
ca + en: can
Per exemple:
Vaig a cal metge.
Vinc de cals Domènec.
Això sembla can seixanta.
Pregunta-ho a can Serra.
No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per exemple:
Va a l'institut.
Torna de l'hort.
Passa per l'ermita.
La flor és per a l'Anna.
Vaig a ca l'Agustí.
Tampoc no hi ha contracció quan l'article s'escriu en majúscula:
És d'El Salvador. (nom propi de lloc que no s'ha catalanitzat)
Ho ha llegit a El Temps. (nom de publicació periòdica)