191.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i [...]
|
192.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en joc] ir. Hi vaig amb cent euros, voy con cien euros. 7 [fer de cos] hacer de vientre, evacuar. Va molt sovint, hace de vientre muy a menudo. 8 [funcionar] ir, funcionar, andar. El cor no li va, el corazón ya no le funciona. El negoci va malament, el negocio va mal. 9 [indicar el preu d'una [...]
|
193.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, siempre me para en mitad de la calle. 7 [posar en disposició de funcionar] poner. 8 poner, tender. Parar un parany, poner (o tender) una trampa. Parar un cep, poner un cepo. 9 poner. Parar taula (o la taula), poner la mesa. 10 poner, instalar. Parar un llit al menjador, poner (o instalar) una cama en el [...]
|
194.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
son esas de llegar?13 a l'hora a la hora. No arribarem pas a l'hora, no llegaremos a la hora. 14 a l'hora en punt a la hora en punto. 15 anar a l'hora [un rellotge] ir bien. 16 anar a l'hora fig [funcionar] marchar, ir, funcionar. Nois, això no va a l'hora, chicos, esto no marcha. 17 a primera hora a [...]
|
195.
Envisat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
'altímetre RA-2 va estar afectat per anomalies a principi de l'any 2006 fins que, finalment, la banda S va deixar de funcionar. Travessa l'equador a les 10:30 (node descendent) i té una resolució temporal de 35 dies.Principals sensors: MERIS, MIPAS, ASAR, RA-2, GOMOS, MWR, AATSR, SCIAMACHY. [...]
|
196.
shipibo-konibo
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
la pròpia comunitat i adaptats a la realitat dels infants shipibos ha començat a funcionar fa uns anys, gràcies a la pressió de les organitzacions indígenes, després de superar molts obstacles oficials. El mateix Rengifo denuncia que l'explotació del cautxú, a partir de concessions atorgad [...]
|
197.
lingala
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l [...]
|
198.
RA-2
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
és de 0.10 m en l'altitud de la superfície del mar i de 0.13 m en altitud de les onades. En disposar de dues freqüències, permet aplicar directament la correcció ionosfèrica. Al principi de l'any 2006 la banda S va deixar de funcionar. El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |
199.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr [...]
|
200.
marcha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dits, tenir la mà trencada en (o a). 15 dar marcha atrás fer marxa enrere. 16 dar marcha atrás fig [en un asunto] fer marxa enrere. 17 estar en marcha rutllar, funcionar. El negocio ya está en marcha, el negoci ja rutlla. 18 marcha atrás marxa enrere. 19 Marcha Real himne [nacional] d'Espanya. 20 poner [...]
|