1 1 v. tr. [LC] [AGA] Arrencar de terra (un arbre, una planta). El vent ha desarrelat dos ametllers. 1 2 intr. pron. [AGA] Perdre l'arrelament. L'arbre del marge acabarà caient: ja es va desarrelant tot. 2 tr. [LC] Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una passió, una creença, etc., arrelades). No li puc desarrelar aquest mal vici. Desarrelar un prejudici, una superstició. Era un costum molt antic i no es podia desarrelar tan fàcilment.
