1.
caure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure's pel propi pes amb un moviment de translació de dalt a baix. Els cossos deixats anar lliurement en l'espai cauen amb un moviment uniformement accelerat. Cau neu, cau pedra. Les fulles cauen dels arbres. Caure el sol de ple a ple. Una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de [...]
caure
|
2.
patatxap
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua. Soroll que fa una cosa en caure, especialment a l'aigua. [...]
|
3.
perna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cama 1. caure de pernes enlaire Caure de cap. Pernil. [...]
|
4.
capitombar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure de cap. Caure o llançar-se de cap, fer tomballons. [...]
|
5.
tomar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure, enderrocar. La casa és massa vella i l'haurem de tomar. [...]
|
6.
clatell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nuca, especialment la de les persones. Clatell pelat. caure de clatell Caure d'esquena. [...]
|
7.
brusquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure brusca. [...]
|
8.
brusquinejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure brusquina. [...]
|
9.
calabruixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure calabruix. [...]
|
10.
calabruixonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure calabruixó. [...]
|