FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Typha, de la família de les tifàcies, d'inflorescència a manera de cilindre compacte de color bru, que es fa als aiguamolls i a les aigües de curs lent, les fulles de la qual, linears, molt llargues i coriàcies, poden ésser teixides [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vidre, lent, que té una cara convexa i l'altra còncava. Menisc convergent. Menisc divergent. Superfície d'una columna líquida dins un tub estret, còncava o convexa segons que el líquid mulli o no les parets del tub. Fibrocartílag interarticular de forma més o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desaparició gradual d'una malaltia o d'algun dels seus fenòmens crítics. Enfonsament lent i regular de la crosta terrestre a causa de la compactació dels sediments i altres causes internes. Esfondrament de terrenys causat per les cavitats mineres o extractives. Descens lent d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument òptic per a observar objectes llunyans, especialment els cossos celestes, que consta essencialment d'un mirall o lent que concentra els rajos lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent que l'amplifica. Telescopi de Newton, de Cassegrain. telescopi altazimutal [...]
