11.
il·literari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No literari. [...]
|
12.
ateneu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació o club literari, científic, instructiu, especialment el que disposa d'una biblioteca, de diaris, de revistes, etc., al servei dels associats. [...]
|
13.
club
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Societat de persones per al foment d'un fi literari, polític, merament recreatiu, etc., i especialment esportiu. Local on es reuneixen aquestes persones. [...]
|
14.
comentarista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autor d'un comentari literari, històric, etc. Persona que habitualment elabora, presenta o signa els comentaris d'un mitjà de comunicació de massa. [...]
|
15.
marinisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent literari, caracteritzat pel preciosisme, l'èmfasi i la retòrica enginyosa, iniciat pel poeta italià Giambattista Marino al tombant dels segles xvi i xvii. [...]
|
16.
col·loquial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la conversa familiar, no literari. Llenguatge col·loquial. [...]
|
17.
polèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la controvèrsia, especialment per escrit. Un escriptor polèmic. Que és objecte de controvèrsia, de contesa. Un tema polèmic. Controvèrsia, especialment per escrit, sobre un punt teològic, polític, literari, etc. [...]
|
18.
galleguisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle xix. [...]
|
19.
humorisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'humorista. Estil literari, gràfic o artístic en general, propi d'un humorista. Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l'organisme. [...]
|
20.
compleció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de completar. Acció de completar un text literari o un document mancat. [...]
|